De la felicitat a la violència

Entre 1931 i 1936 van haver-hi diferents governs republicans. La situació social fou molt més precària durant la República. Van haver-hi múltiples vagues obreres a causa de les males condicions laborals i els salaris. Aquestes revoltes varen esdevenir accions violentes que van anar complicant-ho tot. La situació social fou molt més precària durant la República. Al 1936 va guanyar les eleccions una coalició de partits d’esquerra anomenada Front Popular.

Aquell mateix any, concretament el 18 de Juliol, va haver-hi l’aixecament dels feixistes contra la República. Tot i això, aquest aixecament va ser sufocat a Barcelona. Però la cosa no va acabar així ja que el poble es va revoltar contra les esglésies de la ciutat, les quals representaven per a ells els poderosos. Les represàlies contra la burgesia es van concretar amb la crema d’esglésies. Jo vaig ser present en una d’aquestes cremes de la mà del meu pare. Vaig assistir a l’asalt de l’Església de Santa Madrona del Poble Sec.

Érem allà amb el meu pare i vàrem anar a veure la crema d’aquesta església. Era un moment històric i el meu pare no volia pas que m’ho perdés.

Quan érem davant de l’església, els anarquistes llançaren la campana des de dalt de tot del campanar. Mentre veien com es cremava, un amic del meu pare, anarquista, es va apropar a tots dos i ens va dir:¡ Mira Jaume com crema!! ¡per fi els farem fora!! El besavi Jaume, amb poques paraules com a bon home de Lleida, va respondre: “Amb les dents ens les faran aixecar aquestes esglésies”.

No anava pas mal encaminat.