Un dels episodis que recordo va ser el dia de la proclamació de la República el 14 d’Abril de 1931 va ser quan el meu pare em va portar sobre les seves espatlles pels carrers de Barcelona. L’esclat de joia que hi havia a la ciutat era impressionant.
Jo tenia 4 anys i se’m va quedar gravat en la memòria aquell moment. La caiguda de la Monarquia i l’arribada de la tant anhelada República va fer que la ciutat s’unís sota un sol crit: Visca la República!
La gent anava pels carrers de la ciutat saltant, cridant, cantant la Marsellesa i abraçant-se de manera efusiva. És la imatge de germanor que més bons records em porta d’aquella època, en la que no solsament Barcelona, sinó tota Catalunya i Espanya es van unir pel canvi que suposaria un avanç i un després en la història.
Recordo que vàrem acabar a la Plaça Sant Jaume per escoltar, en la veu de l’Avi (és així com es coneixia popularment a Francesc Macià), la proclamació de la República Catalana.
