M’agradaria explicar-te Marc, un fet que va posar en perill la vida del meu pare però que va servir per demostrar la honradesa i la valentia del teu besavi. Ens em de remuntar a les seves partides de cartes de botifarra amb els seus amics de totes les tardes. El seu company de joc era el mossèn Agustí, que curiosament era el capellà de l’església que havia estat cremada davant els meus ulls. Et parlo de l’Església de Santa Madrona.El meu pare era un ateu declarat com ja saps, però per sobre de tot era amic dels seus amics. El teu besavi en veure les persecucions que estaven fent els anarquistes contra els capellans, en un acte de valentia i coratge, va acollir i amagar al mossèn Agustí a casa seva.
El teu besavi, que en aquell moment treballava com a funcionari de la Generalitat, va començar a posar-se amb contacte amb alts caps per aconseguir un salconduit per tal de que el capellà pogués fugir a França.
Finalment va aconseguir que el capellà arribes a França i no en va saber res més d’ell. Fins que el destí va ajuntar-los de nou però amb un canvi de papers. Amb l’arribada al 1939 de les tropes de Franco a Barcelona, l’exèrcit va perseguir a tots els homes que havien tingut alguna relació amb un càrrec republicà. El meu pare va ser empresonat ja que havia estat funcionari de la Generalitat, concretament com a responsable d’un Menjador Popular.
La meva mare estava desesperada i va descobrir que el mossèn Agustí, aquell que havien acollit a casa seva, havia desfilat amb l’exèrcit com a oficial castrense. Es va posar amb contacte amb ell i gràcies a la seva intervenció va treure de la presó al teu besavi.
L’actuació prèvia del teu besavi va fer que el capellà fes l’impossible per treure’l de la presó.
