En començar la guerra, el teu besavi treballava ja com a funcionari de la Generalitat. Era l’encarregat del Menjador Popular de la Via Laietana, on era l’antic Restaurant Suís si no recordo pas malament. El menjador donava aliments sobretot als refugiats i a la població desnodrida a causa de la guerra. La nostre família, però, no va patir gaire penúries ja que vivíem tots tres en un pis requisat a un militar que havia fugit durant l’aixecament feixista. Aquest pis era a la Gran Via cantonada Borrell.El que personalment recordo amb més alegria durant aquell període va ser l’estança en una escola republicana. Vaig cursar a l’Escola del Bosc, a Montjuïc. Era un món diferent comparat amb l’antiga escola de l’època monàrquica on jo estudiava. A les escoles de la Generalitat les classes eren mixtes, no hi havia agressions físiques als alumnes i les classes es feien totalment amb català. Era tot un exemple de pedagogia moderna.
Escola del Bosc a Montjuïc
Entre tant, la ciutat era bombardeja diàriament per l’exèrcit franquista. Els meus companys d’escola i jo ens refugiàvem sota les piscines Picornell per evadir-nos de les explosions.
Hi ha una imatge que tinc guardada al cap i que mai oblidaré. Va ser un dels bombardeigs més forts que hi va haver en tota la guerra, al març de 1938 si no recordo pas malament. Veiem constantment les “paves” (els avions de bombardeig feixista) llençant bombes sobre la ciutat. Una imatge realment esfereïdora que nosaltres veiem com un joc. Espero que tu no ho vegis mai Marc!
Hi ha una imatge que tinc guardada al cap i que mai oblidaré. Va ser un dels bombardeigs més forts que hi va haver en tota la guerra, al març de 1938 si no recordo pas malament. Veiem constantment les “paves” (els avions de bombardeig feixista) llençant bombes sobre la ciutat. Una imatge realment esfereïdora que nosaltres veiem com un joc. Espero que tu no ho vegis mai Marc!
